[...] La segona crisi, la que té a veure amb el model de negoci dels mitjans de comunicació, es va accelerar durant el 2012. Els hàbits de consum cultural canvien, apareixen nous actors i noves formes de finançament per als mitjans. El sector explora com reinventar-se per a sobreviure.
Pel que fa a la televisió, un primer fenomen que va caracteritzar el 2012, facilitat per la gran fragmentació que permet la TDT, és el creixement dels canals temàtics, que a Catalunya ja sumen el 30% de l’audiència televisiva. Els canals específics dedicats a sèries i al cinema han estat els de més èxit, com per exemple La Sexta 3 i Paramount Channel. Els canals infantils, com Disney Channel, Clan, Super 3 i Boing, tenen molts seguidors, així com FDF i Neox, que omplen la graella amb sèries de ficció que tenen un gran èxit. També els canals com Esport 3 o Marca TV van créixer notablement. Per tant, l’audiència es dispersa i les empreses que encara poden fer publicitat a televisió es reparteixen. Per aquesta raó, les grans cadenes generalistes impulsen o adquireixen canals temàtics.
Una segona tendència és l’anomenada televisió intel·ligent, una tecnologia que connecta el consum televisiu amb les formes de consum d’internet. És una televisió que funciona a la carta. You View es va presentar a Londres el passat juliol amb el suport dels principals canals britànics: la BBC, la ITV, Channel 4 i la cadena Five. Els socis tecnològics són British Telecom i TalkTalk. L’aparell You View costa uns 350 euros i permet veure els quaranta canals gratuïts del Regne Unit i enregistrar-los en el disc dur, o bé veure qualsevol programa de la darrera setmana. És una manera fàcil de recuperar programes que no s’han pogut veure durant l’emissió en directe. És el model d’internet portat a l’aparell de televisió.
Precisament, internet és el territori en què el mitjà radiofònic s’està reinventant i arriba a més oients. Escoltar la ràdio per la xarxa i també a la carta és una pràctica en auge, tal com recollia un estudi de l’Estudio General de Medios publicat al mes de maig i que portava per títol Ràdio tradicional versus online. Pel que fa a Catalunya, internet, sigui en línia, a través de podcasts o d’aplicacions, ha aportat uns 110.000 nous oients a la ràdio.
Les dificultats d’adaptació de la premsa escrita a internet, en la mesura que ha dinamitat el seu model de negoci, va provocar diversos moviments durant l’any. Els èxits de l’editor Rupert Murdoch han fet perdre la por a la premsa mundial, que ja està decidida a abandonar el model de webs totalment gratuïts. La subscripció només havia funcionat amb el Wall Street Journal, un mitjà econòmic de referència que llegeixen els directius de les grans empreses transnacionals. Quan, el 2010, Murdoch va anunciar que els articles de The Times passarien a ser accessibles només per a subscriptors, molts analistes van afirmar que era una decisió suïcida, però els subscriptors digitals ja arriben als 120.000. D’altra banda, als Estats Units, les empreses periodístiques que impulsen models de pagament es van revalorar a la borsa. Pel que fa a Europa, els diaris francesos, alemanys i italians que volen que Google els pagui pels enllaços que fa a les seves notícies tenen el suport dels seus governs. Al final d’any, el Parlament alemany estava elaborant una llei que permetria als editors cobrar una taxa a Google i a altres cercadors i agregadors de notícies quan mostrin fragments d’articles al costat d’enllaços en webs de diaris i de revistes. Per la seva banda, el Govern francès també es planteja una legislació semblant.
Les coses estan canviant a Europa, però ja al final del 2011, 154 diaris del Brasil van decidir abandonar el servei Google News davant la negativa d’aquesta empresa a retribuir-los per oferir aquests enllaços. Pel que fa als mitjans catalans i espanyols, durant el 2012 la majoria van apostar per tenir en els seus webs una part oberta i una altra de subscripció, i també es va detectar una idea més clara dels directius pel que fa a l’estratègia a internet.
Dues noves experiències que cal subratllar són la nova etapa d’El Temps i l’edició catalana d’eldiario.es. Al mes d’octubre, la societat familiar que editava El Temps, que va tornar als quioscos, va anunciar que es reconvertia en una nova companyia que aspira a captar el suport dels lectors. Al mes de novembre, eldiario.es va estrenar la seva edició catalana, quaranta dies després d’estrenar-se a internet. Elaborat des d’una òptica d’esquerres, més de la meitat de la propietat del mitjà és a mans dels periodistes de la redacció. El responsable de l’edició catalana és Josep Carles Rius, antic sotsdirector de La Vanguardia.
Lluís Reales
Article extret de la col·laboració de Lluís Reales per a l'Anuari 2012 de l'editorial Enciclopèdia Catalana, obra en curs de publicació (text reproduït amb permís de l'editorial)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada